Les mestres que publiquen al web o al blog de l’escola ho expliquen sovint: explicar la feina de l’aula les obliga a reflexionar sobre el que fan, i a les famílies els obre una finestra al dia a dia dels seus fills. En aquestes publicacions, la fotografia és l’element central. És l’eina més potent que tenim per documentar la vida quotidiana de l’escola, amb els infants en acció.
Aquestes regles són fruit de molts anys de feina amb escoles d’infantil i primària. No cal ser fotògraf ni tenir una càmera cara: n’hi ha prou amb un mòbil i una mica de criteri.
Versió actualitzada d’un article escrit el 2023 amb Isabel Fernández, mestra de l’Escola Congrés-Indians i autora del blog Cafè Pedagògic.
Abans de començar: els drets d’imatge
Abans de fer cap foto, cal tenir clar quins infants tenen autorització de les famílies perquè se’n publiqui la imatge, i on (web, xarxes, butlletí). L’escola ha de tenir aquestes autoritzacions per escrit i actualitzades cada curs.
Si algun infant no en té, no vol dir que no pugui aparèixer a la història: es poden fotografiar les mans, l’esquena, el treball que fa o plans generals on no se’l pugui reconèixer. Algunes de les regles que venen a continuació, com la 13 i la 14, us ajudaran a fer-ho sense que la foto perdi força.
Pensar abans de disparar
- Partiu de l’objectiu. El web de l’escola serveix per mostrar com es posa en pràctica el projecte educatiu. Cada foto ha d’ajudar les famílies a entendre la feina que es fa a l’aula.
- Recordeu a qui us adreceu. Gairebé tots els lectors són famílies. Volen saber què fan els seus fills cada dia, com aprenen i com s’hi senten.
- Una idea per publicació. Cada entrada ha de tractar un sol tema. Si barregeu la sortida al mercat amb el taller de lectura, cap de les dues històries s’explicarà bé.
- Feu un guió. Abans de l’activitat, apunteu quines fotos necessiteu: el context, el procés, els detalls, el resultat. Us ajudarà a estar atents i a no perdre els moments importants.
- Doneu valor al que és quotidià. No fotografieu només les festes i les sortides. L’educació es construeix amb els petits moments de cada dia, i són aquests els que expliquen millor el vostre projecte.
A l’aula
- Feu que la càmera formi part de l’aula. Si el mòbil o la càmera hi són sempre, els infants s’hi acostumen i deixen de fer-hi cas. Així apareixen les imatges naturals.
- Poseu-vos a l’alçada dels infants. Ajupiu-vos, seieu a terra. Fotografiar des de dalt fa que els infants semblin petits i llunyans.
- Aprofiteu la llum natural i eviteu el flaix. La millor llum és la de la finestra, però amb la finestra al costat, no darrere de l’infant. El flaix trenca el moment i endureix les cares.
- Apliqueu la regla dels terços. Imagineu la imatge dividida en tres parts, en horitzontal i en vertical. Col·loqueu el que és important en una de les interseccions, no al centre.
- Busqueu punts de vista diferents. Des de dalt d’una cadira, des de terra, des del costat. Canviar de perspectiva fa la història més rica.
- Combineu plans. Un pla general per situar, un de mitjà per explicar l’acció i un de detall per emocionar. La combinació fa que la història tingui ritme.
- Espais petits, més emoció. Un infant o un grup petit transmet més que tota la classe en una imatge llunyana.
- Busqueu les mirades. Quan l’infant mira alguna cosa o algú, la foto explica què fa i què sent. Si no hi ha autorització per mostrar-li la cara, busqueu el que mira: l’objecte, el company, el llibre.
- Busqueu els detalls. Les mans que modelen, que escriuen, que sostenen una eina. Les mans expliquen l’activitat amb tanta força com una cara, i són una bona solució quan no es poden mostrar rostres.
- No feu posats. No es tracta de fer fotos boniques de nens somrients davant la càmera, sinó de documentar com aprenen de veritat.
- Dispareu molt. Amb el mòbil, les fotos no costen res. Com més en feu, més possibilitats tindreu d’aconseguir la bona.
Després de l’activitat
- Seleccioneu. Quedeu-vos només amb les imatges que expliquen la història. Cinc fotos bones diuen més que vint de semblants.
- Editeu sense complexos. Retalleu el que sobra, redreceu l’horitzó i feu servir la millora automàtica del mòbil. Eviteu els filtres exagerats i els collages.
- Prepareu les imatges per al web. Una foto sortida del mòbil pot pesar 5 MB i alentir la pàgina. Reduïu-la a uns 1.600 píxels d’amplada i, si l’eina que feu servir ho permet, deseu-la en format WebP. Les famílies ho agrairan, sobretot quan entrin des del mòbil.
- Expliqueu una història. Ordeneu les fotos perquè s’entenguin soles, fins i tot sense llegir el text. I després, escriviu el text perquè també s’entengui sense les fotos.
Un últim detall: el text alternatiu
Cada foto que publiqueu hauria de tenir un text alternatiu: una frase breu que descrigui el que s’hi veu (“Tres infants de P4 planten tomàquets a l’hort de l’escola”). És el que llegeix un lector de pantalla a les persones cegues, i forma part dels requisits d’accessibilitat del web del centre. N’expliquem més a l’article Accessibilitat web als centres educatius: què diu la llei i per on començar.